Pere Leandre de Palol i Fariza
DIARI DE LA CREACIÓ. PANORAMA DE LA POESIA ACTUAL EN CATALÀ
El romanç entre la llengua i el paladar, de Pere Leandre de Palol i Fariza fue segundo accésit en la Modalidad de catalán, del Premio Internacional de Poesía Andrés Salom en 2023. Las obras ganadoras tanto en español como en catalán están publicadas en un libro colectivo digital, accesible en:
https://www.calameo.com/read/002827296e16d8ed4fc33?trackersource=library
Sin embargo, circunstancias desconocidas hicieron que el autor no diera a tiempo su consentimiento a la publicación. Más tarde, nos ha hecho llegar esta selección de sus poemas incluidos en El romanç entre la llengua i el paladar. Le agradecemos a Pere de Palol sus textos, que inician esta primera entrega del “Diari de la creació”.
POEMAS DE PERE LEANDRE DE PALOL I FARIZA: EL ROMANÇ ENTRE LA LLENGUA I EL PALADAR
La violació del silenci
obre el mig d’un ser a mitja
vetlla: encesa l’espurna
de l’ansietat encegada,
es persegueixen les sals,
mars ja fets, inevitables.
*
Hi ha parets i són de caramel,
ensabonen la llengua dins els ulls
d’un límit que l’explica
i ressegueix la gàbia i l’aigua,
i l’estimar sent com un grog
surar de soledat pastosa,
poleix i s’escorre amb el vent
i la tarda hi juga a la contra,
crema entesa amb la gàbia i l’aigua
i és invencible en l’escampada,
i també ho són en la desfeta.
*
Un fil de carn s’excusa
del passat, impossible,
i s’adoba el camí
d’aversió granissada,
prova de cosir prou
calma per traficar
les capses que ningú
no desconeixerà
en fer la tristor invàlida,
amb el temor que fuig
en girar enrere l’ull,
i menja realitat.
*
Expulsar del sentir
tota contradicció
comprovada, expulsar
del cos la netedat
que la urgència rebutja,
i llavors, grapejar,
amb el dubte, el control,
que la compulsió feia
creure, fa massa temps,
com havia d’explicar-se.
*
Es voldria poder dir
que el paladar desitja,
i confessa com un magma
que dorm ple de diamants
i flors de foc brollant,
voldria empènyer la llengua
que és pupil·la dita, ser
i fer conquesta en llepar
la imatge desposseïda
d’entorn als ulls arrapats
i no haver de fer l’esclat
que el magma creix en l’espai,
i amb el paisatge arronsat
estella i s’escapça, clar,
no s’hi recrea, però ha estat
prou punxegut l’atzar
d’una il·lusió, potser
una sortida ja plena,
i ple des del principi
que es voldria ben contat
i empassat tallant la llengua
amb el vellut que es desfà
d’una cremor recremada
d’aquest temps en l’estampada,
d’una llepada que és món,
un de sol, com dins la bola
i el glop, i un prou, que rodola.
PERE LEANDRE DE PALOL I FARIZA
La formación recibida por el autor es mayormente escénica. Esa razón explica un despegue de aquello puramente literario lejos de lo formal o académico; las primeras palabras sobre papel nacen de un actor tratando de salir de su propio instrumento a la vez que un escritor trata de aferrarse al cuerpo que le pide un lugar en el mundo más allá de representar y representarse directamente.
La musicalidad de los monólogos de Bernard Marie-Koltès acompañan el transcurrir intelectual de la creatividad de igual forma que el impacto de poetas como Roberto Juarroz o Carlos Edmundo de Ory sirven de base, y de confianza, para sostener los primeros versos.
En el año 2019 el autor gana el 'Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario